A aquestes alçades ja està gairebé tot dit al respecte de la polèmica proposta del Departament de Governació sobre la Llei de Vegueries. D’arguments n’hi han tants com es vulguin i no entrarem aquí a valorar-los: seria un exercici de cinisme vestir-me de professor imparcial quan el meu cervell i el meu cor m’han impulsat a posicionar-me al costat dels arguments que defensen el nom i la capitalitat de la Ciutat en la que he nascut, visc i on segurament m’enterraran. Diuen els que s’ho miren amb una suposada fredor i imparcialitat que tot això són baralles de campanar, arrogant-se una implícita superioritat intel·lectual que és molt fàcil d’exercir quan a tu no et toquen el teu de campanar. Davant d’aquests comentaris l’únic que puc dir és que no varem ser nosaltres, el que defensem el nom de Tarragona, els que varem demanar aquesta “guerra”: ara resultarà que defensar-se de l’agressió és fer baralles de campanar.

Dit això és evident que el tema dels noms de les coses és important, en contra del que alguns polítics directament implicats en la polèmica ens han volgut fer creure. O és que és irrellevant el fet que el Delegat del Govern a Tarragona (així es diu oficialment la delegació: veure http://www.gencat.cat/generalitat/cat/govern/estructura/organsterrit.htm) es deixi o faci dir, en alguns documents propis, “Delegat del Govern al Camp de Tarragona” càrrec que no em consta que existeixi oficialment?. Frivolitzar amb els noms de les coses pot portar a situacions com les que ens trobem, en que els arguments són substituïts pels fets consumats. I m’agradaria discutir sobre això al voltant dels articles publicats a la premsa local per dos il·lustres col·legues i amics universitaris que han aportat la seva visió professional sobre el tema. Em refereixo al Dr. Antoni Jordà, historiador, i al Dr. Josep Oliveras, geògraf. Ells són dels pocs que des del món universitari han tingut la valentia d’involucrar-se en el debat; segurament molts altres també ho farien però s’abstenen per no ser titllats de “guerrers de campanar”. Desgraciadament ja no podrem sentir la veu d’un altre il·lustre col·lega, l’historiador reusenc Dr. Pere Anguera, trespassat recentment: ell segurament no hagués tingut cap problema en intervenir en el debat i ho hagués fet sense complexos i de manera brillant. La seva pèrdua la lamentem tarragonins i reusencs units: en pau reposi.

Val a dir que l’amistat que m’uneix amb els meus col·legues em permetrà parlar sense embuts: ells entendran el sentit de les meves paraules. El Dr. Jordà, en el seu article “Vegueria i Camp de Tarragona, dos conceptes oposats?” publicat en el numero 0 de setembre de noticiestgn (http://www.noticiestgn.cat/2009/09/21/vegueria-i-camp-de-tarragona-dos-conceptes-oposats/), i per tant abans que s’iniciés tot aquest debat públic, concloïa la seva argumentació històrica amb tota claredat: “…si es volen prendre decisions que modifiquin les actuals divisions i denominacions territorials, caldrà argumentar millor, explicar millor, convèncer millor, sense utilitzar de forma poc acurada la història. Altra cosa seria que es vulgui iniciar un procés totalment nou de reordenació territorial, més enllà de la història i de les divisions actuals (municipis, comarques, províncies, possibles vegueries, àrees metropolitanes, etc.). I en aquest procés podem trobar nous camins, nous plantejaments, però certament no seria gens adequat l’ús del nom de “Camp de Tarragona” per a una futura vegueria: no solament perquè queda clar que és històricament impropi, sinó també perquè segurament no reflexaria la realitat del present”. Més clar l’aigua.

Lamentablement no puc dir el mateix de l’article del Dr. Oliveras, “El Camp de Tarragona”, publicat al Diari de Tarragona el 10 de gener passat. Amb un argumentari de base geogràfica i política, com s’escau en una anàlisi professional com la seva, l’amic Oliveras no es mulla tant clarament com l’amic Jordà, però del seu article es pot desprendre que com que el topònim “Camp de Tarragona” és popular i amplament acceptat, això justifica que a una vegueria de nova creació, que inclou comarques que se surten del marc tradicional del Camp de Tarragona se li posi aquest nom. Això és trampa.

Perquè aquest ha estat el camí que ens ha portat a l’actual situació. El Camp de Tarragona, tal com remarca Oliveras, és una comarca natural que té el seu origen en el municipi romà de Tarraco. Ni més, ni menys. Mai ha estat més que això des del punt de vista administratiu, la qual cosa no vol dir que no s’hagi utilitzat i s’utilitzi fora de context. Però fer això, quan el que s’està dirimint és quin nom queda associat a la futura vegueria de Tarragona per les properes generacions, és trampa. Com és trampa dir que a Catalunya coneixen “el Camp”. Si a un gironí o a un lleidatà els parles del Camp segurament que interpretaran que et refereixes a pagès. I un barceloní segurament pensarà en el camp del Barça. Es trampa dir que hi ha molts pobles que porten el topònim “del Camp” (la Selva, Cabra o Vilallonga per posar tres exemples: és clar, són del Camp de Tarragona!) Però no és menys cert (no fem trampes!) que no n’hi ha cap del Priorat, la Conca o el Baix Penedès que el porti: o és que a partir d’ara haurem de parlar de Falset del Camp o Montblanc del Camp?. És trampa parlar del Camp de Tarragona com a àmbit administratiu i polític quan a continuació es reconeix que “com a comarca geogràfica es confondria amb el mateix àmbit de la vegueria de Tarragona”. És trampa dir que “l’ex-alcalde Recasens comença el seu llibre La Ciutat de Tarragona amb un subcapítol titulat el Camp de Tarragona”. El llibre (que es pot llegir a http://www.bibliodt.org/bdt/llibres/llibres/tarragona/welcome.html; jo vaig tenir l’honor de digitalitzar-lo amb permís de l’autor) diu clarament que parla de “la comarca i el terme” de Tarragona. Ni més ni menys.

Evidentment el Dr. Oliveras no està fent trampa, però està caient en la trampa. Aquella trampa que Goebbels tenia molt clara: una mentida repetida mil vegades es converteix en veritat. A base d’utilitzar el Camp en contextos en que té més o menys sentit (Comuna del Camp, Consorci del Camp, comarques del Camp) es fa el salt i s’intenta (i de moment aconsegueix) que uns quants responsables (?) polítics proposin consagrar per al nom de la vegueria de Tarragona una denominació geogràfica que correspon només a una part del territori. Aquest salt, literalment en el buit, és el que podria perpetrar tot un govern com el català i al qual s’oposen no solament l’Alcalde i la ciutadania de Tarragona sinó la mateixa racionalitat i tradició històrica.

Així doncs, és del tot lògica la voluntat política de l’Alcalde de Tarragona, que ha vist com la frivolitat lèxica li jugava a ell mateix una mala passada tal com apunta el Dr. Oliveras en el seu article. I aquesta voluntat no és altra que vetllar perquè no ens donin gat per llebre; o el que és el mateix, demanar que no hi figuri el Camp allà on no toca (per exemple en la Delegació del Govern). No es tracta de canviar cap topònim sinó d’evitar que els que volen obviar el nom de Tarragona imposin al conjunt de Catalunya el nom d’una vegueria que no es correspon amb el passat ni amb el present de les terres sobre les quals exerceix la capitalitat la ciutat de Tarragona.

P.S. No sóc historiador ni geògraf, però com a físic i matemàtic em van ensenyar que la precisió en la definició dels termes d’un problema és fonamental per avançar en la seva resolució. Per això m’he decidit a escriure aquest article.